La mort dels elefants

Hui tenim l’honor de rebre en Feelings a David Valls Lanàquera  (Dei per als amics), que  s’estrena al nostre raconet amb un interessant escrit sobre la mort. Espere que vos agrade!

La mort dels elefants

Sempre m’ha semblat d’una gran solemnitat la manera de la que moren els elefants. En la total solitud, l’elefant recerca on han caigut tots els de la seua manada i acudeix allà a morir al mateix lloc. Dóna igual l’espècie d’elefant que siga, tots van a parar a una font, un xicotet llac o a un deu.

Tot comença amb eixe estat dubtós de salut. Cau i no cau, menja i deixa de menjar; llavors, tota la manada comença a sospitar. I així l’elefant es manté amb tota la integritat que pot fins que arriba el dia en el que es decideix a anar-se’n, quan ja sent que se li acosta l’última hora. No és una sensació a l’atzar, sinó innata, puix la partida es dóna quan el nivell de sucre en sang baixa ― la capritxosa evolució els ha donat el do d’adonar-se’n de quan s’acosta el fatídic moment. Llavors, l’aigua. Sempre moren al costat de l’aigua.

Però, deixant els elefants a una banda, no és aquesta una característica única en els paquiderms. No ens hauria d’estranyar aquesta relació entre l’aigua i la mort. De sempre, tant el símbol de la mar com el color blau, han tingut una connotació relacionada amb l’eternitat o el final d’un gran viatge ― perquè què és la vida sinó un llarg viatge? I d’aquesta manera, a la llarga de la història hem posat a la mar com principi i final de tot. Com a principi el veien els babilonis, que creien que de Tiamat (el mar) i Apsu (l’aigua dolça) aparegué l’univers; per als egipcis, Amón-Ra sorgí d’un immens oceà sense fi, els sintoistes japonesos creuen que la terra nasqué d’una taca d’oli enmig d’un oceà, i així podríem continuar amb centenars de mites més. I què hi ha de l’aigua com símbol de final? També els hinduistes “soterren” els seus morts en les aigües del Ganges (tot i que utilitzar ací la paraula soterrar resulta prou paradoxal). I no només això. Romans i grecs creien que la mort suposava un llarg camí a través del riu Styx (Στύξ), el qual es troba en el límit entre Terra i infern. Per aquest motiu quan soterraven a algú li col·locaven una moneda sobre la llengua, per a poder pagar al barquer el trasllat a la llarga del riu. Aquest símbol evolucionà amb el cristianisme, esdevenint en la sagrada Hòstia. Però, tornem a la simbologia de l’aigua en els funerals humans:

Si hi ha una cosa comú a totes les cultures, és per una banda la concepció de la mort com un trànsit més, de la mateixa forma que ho és el naixement o el matrimoni; i per altra, la rentada mortuòria i la presentació de la despulla. I és ací precisament on es troba el símbol de l’aigua, en la rentada mortuòria. Netejar al difunt és prou més que un exercici d’higiene: és la preparació per a l’estat de puresa. L’Alcorà estipula la cerimònia d’aquest rentat, els hebreus apliquen nou mesures d’aigua calenta i en les pràctiques animistes africanes, fins i tot, renten al mort de la mateixa forma que es renta a un recent nascut, ja que la mort és per a ells un segon naixement.

Comptat i debatut, no ens hauria de sorprendre per res del món la mort dels elefants; ni tan sols parlar d’ella com un fet exclusió i exòtic. No oblidem que fa milers d’anys nosaltres isquérem del mar ― Déu sabrà en forma de quin animal. I de la mateixa forma, l’aigua que tenim dins del cos conté la mateixa salinitat que l’aigua marina, i fins i tot el líquid intracraneal té la mateixa composició que l’aigua salada. De l’aigua venim i en aigua esdevinguem. Són més que coincidències, crec jo.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Colaboraciones y etiquetada , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s